| Summary: | <p>En aquest article argumento com l’art contemporani ha tingut un paper essencial en les transformacions de l’arxiu en la societat actual i en el marc del gir arxivístic (per exemple Ann Laura Stoler utilitza el terme des de l’antropologia en el context dels estudis colonials i autors com Terry Cook o Eric Ketelaar ho fan en el camp de l’arxivística). Més específicament, em proposo explorar aquesta influència des de diferents moviments artístics fins a arribar a l’art visual amb l’estudi de cas <em>Arxiu d’arxius</em>, de l’artista catalana Montserrat Soto. L’objectiu és analitzar com l’art modifica la manera de produir i visualitzar els documents i al mateix temps aporta noves maneres d’organitzar la informació i de transmetre la memòria cultural, especialment quan es tracta de documentar aspectes de la història que tenen a veure amb el dolor, l’opressió i la guerra (generalment relacionats amb la memòria oral), o bé quan es tracta de documentar determinats col·lectius (dones, esclaus o comunitats indígenes minoritàries) que no han format part dels repositoris documentals dels arxius tradicionals, sigui perquè han estat menystinguts pels poders institucionals o perquè han estat inevitablement condemnats al silenci i a la censura.</p><p>En primer lloc, exposo molt esquemàticament l'origen del concepte d'arxiu fins avui, per tal d’observar les seves transformacions. En segon lloc, argumento com des de l'art contemporani s'ha treballat intensament amb la idea d'emmagatzematge de documents i de memòria. Finalment, analitzo sota les premisses exposades anteriorment, l'obra <em>Arxiu d'arxius</em> (1998-2006): es tracta d'un arxiu personal que ha fet l'artista Montserrat Soto, en què s’han creat tres arxius vinculats a les fonts de memòria oral: l’arxiu de les fosses comunes de la Guerra Civil espanyola, l’arxiu dels esclaus d’Amèrica i l’arxiu dels aborígens australians.</p>
|
|---|
