Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona
Des de 1554 a 1835 la práctica musical s'institucionalitzà a la diòcesi de Girona en 26 parroquies, sis monestirs, tres col•legiates i dos santuaris, que comptaren amb organista permanent, en total 37 esglésies, a mes de la catedral. El titular del càrrec, a més de tocar l'instrument, havi...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
1999-12-01
|
Series: | Anuario Musical |
Online Access: | http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/255 |
id |
doaj-7a7d0f44ff644aad9f0d91d0478f0d56 |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-7a7d0f44ff644aad9f0d91d0478f0d562021-05-05T07:02:50ZcatConsejo Superior de Investigaciones CientíficasAnuario Musical0211-35381988-41251999-12-01548913010.3989/anuariomusical.1999.i54.255250Organistes i mestres de capella de la diòcesi de GironaJosep M. MarquèsDes de 1554 a 1835 la práctica musical s'institucionalitzà a la diòcesi de Girona en 26 parroquies, sis monestirs, tres col•legiates i dos santuaris, que comptaren amb organista permanent, en total 37 esglésies, a mes de la catedral. El titular del càrrec, a més de tocar l'instrument, havia de compondré peces noves i d'ensenyar música gratuïtament. En set localitats, a més, existí el càrrec de mestre de capella. Se sostenien amb fundacions, que resultaren empobrides per la desamortització de 1835. El nombre d'organistes, no obstant, va créixer encara entre els anys 1875 i 1936. La baixa del nombre de sacerdots després de 1939, causà una dràstica disminució de la música eclesiàstica, tot i que una devaluació de la funció musical ja es pot constatar en la política del bisbat des de principis del segle XX. En l'article es documenten les fundacions i 391 organistes i mestres de capella de la diòcesi, entre 1554 i 1987, a partir de l'Arxiu Diocesà de Girona.http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/255 |
collection |
DOAJ |
language |
Catalan |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Josep M. Marquès |
spellingShingle |
Josep M. Marquès Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona Anuario Musical |
author_facet |
Josep M. Marquès |
author_sort |
Josep M. Marquès |
title |
Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona |
title_short |
Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona |
title_full |
Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona |
title_fullStr |
Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona |
title_full_unstemmed |
Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona |
title_sort |
organistes i mestres de capella de la diòcesi de girona |
publisher |
Consejo Superior de Investigaciones Científicas |
series |
Anuario Musical |
issn |
0211-3538 1988-4125 |
publishDate |
1999-12-01 |
description |
Des de 1554 a 1835 la práctica musical s'institucionalitzà a la diòcesi de Girona en 26 parroquies, sis monestirs, tres col•legiates i dos santuaris, que comptaren amb organista permanent, en total 37 esglésies, a mes de la catedral. El titular del càrrec, a més de tocar l'instrument, havia de compondré peces noves i d'ensenyar música gratuïtament. En set localitats, a més, existí el càrrec de mestre de capella. Se sostenien amb fundacions, que resultaren empobrides per la desamortització de 1835. El nombre d'organistes, no obstant, va créixer encara entre els anys 1875 i 1936. La baixa del nombre de sacerdots després de 1939, causà una dràstica disminució de la música eclesiàstica, tot i que una devaluació de la funció musical ja es pot constatar en la política del bisbat des de principis del segle XX. En l'article es documenten les fundacions i 391 organistes i mestres de capella de la diòcesi, entre 1554 i 1987, a partir de l'Arxiu Diocesà de Girona. |
url |
http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/255 |
work_keys_str_mv |
AT josepmmarques organistesimestresdecapelladeladiocesidegirona |
_version_ |
1721473087567822848 |