Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
L’ensenyament en valencià a la Comunitat Valenciana ha augmentat des de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), però encara hi ha molts problemes que dificulten el compliment de la legislació vigent. Els indicadors de coneixement de l’idioma (parlar i llegir) han augmentat, i...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Aragonese |
Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
2000-12-01
|
Series: | Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/352 |
id |
doaj-7076881128c14cbbac578630222b42be |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-7076881128c14cbbac578630222b42be2020-11-25T00:07:58ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532000-12-01034248Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassosManuel Triano LópezL’ensenyament en valencià a la Comunitat Valenciana ha augmentat des de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), però encara hi ha molts problemes que dificulten el compliment de la legislació vigent. Els indicadors de coneixement de l’idioma (parlar i llegir) han augmentat, i les últimes enquestes indiquen que un 82% de valencianoparlants ha après l’idioma a l’escola. L’educació primària i secundària bilingüe, en quatre modalitats diferents, es concentra en els centres públics i més a la província de Castelló (84%) que a València o a Alacant. Els centres privats i de prestigi només ensenyen en castellà. A secundària només un 9% de l’ensenyament és bilingüe. La causa és bàsicament la manca de professorat capacitat per ensenyar en valencià. El Govern valencià no exigeix el coneixement del valencià per atorgar places de professorat; la Llei del 1983 preveu una moratòria fins al 2005 per a l’acreditació de coneixement de l’idioma, i fins al 2011 en les zones de parla castellana, on l’ensenyament del valencià es preveu més lent i no obligatori. La manca de professorat, la lentitud en l’aplicació de la legislació, la manca de materials escolars en valencià i les discussions entorn de la unitat del català –no reconeguda pel Govern valencià- són factors que dificulten l’ensenyament en valencià a l’escola. A l’àmbit universitari s’ha produït un augment de la demanda d’ensenyament en valencià en els darrers deu anys (1990, 12'5%; 1998-99, 25'8%). La manca de professorat en dificulta l’oferta. Hi ha una pugna entre la Universitat de València, que vol exigir el coneixement del valencià al professorat, i la Generalitat Valenciana, que no és partidària de l’obligatorietat per raons legals.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/352 |
collection |
DOAJ |
language |
Aragonese |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Manuel Triano López |
spellingShingle |
Manuel Triano López Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
author_facet |
Manuel Triano López |
author_sort |
Manuel Triano López |
title |
Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos |
title_short |
Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos |
title_full |
Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos |
title_fullStr |
Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos |
title_full_unstemmed |
Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos |
title_sort |
educació bilingüe a la comunitat valenciana: èxits i fracassos |
publisher |
Escola d'Administració Pública de Catalunya |
series |
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
issn |
0212-5056 2013-1453 |
publishDate |
2000-12-01 |
description |
L’ensenyament en valencià a la Comunitat Valenciana ha augmentat des de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), però encara hi ha molts problemes que dificulten el compliment de la legislació vigent. Els indicadors de coneixement de l’idioma (parlar i llegir) han augmentat, i les últimes enquestes indiquen que un 82% de valencianoparlants ha après l’idioma a l’escola.
L’educació primària i secundària bilingüe, en quatre modalitats diferents, es concentra en els centres públics i més a la província de Castelló (84%) que a València o a Alacant. Els centres privats i de prestigi només ensenyen en castellà. A secundària només un 9% de l’ensenyament és bilingüe. La causa és bàsicament la manca de professorat capacitat per ensenyar en valencià. El Govern valencià no exigeix el coneixement del valencià per atorgar places de professorat; la Llei del 1983 preveu una moratòria fins al 2005 per a l’acreditació de coneixement de l’idioma, i fins al 2011 en les zones de parla castellana, on l’ensenyament del valencià es preveu més lent i no obligatori.
La manca de professorat, la lentitud en l’aplicació de la legislació, la manca de materials escolars en valencià i les discussions entorn de la unitat del català –no reconeguda pel Govern valencià- són factors que dificulten l’ensenyament en valencià a l’escola.
A l’àmbit universitari s’ha produït un augment de la demanda d’ensenyament en valencià en els darrers deu anys (1990, 12'5%; 1998-99, 25'8%). La manca de professorat en dificulta l’oferta. Hi ha una pugna entre la Universitat de València, que vol exigir el coneixement del valencià al professorat, i la Generalitat Valenciana, que no és partidària de l’obligatorietat per raons legals. |
url |
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/352 |
work_keys_str_mv |
AT manueltrianolopez educaciobilinguealacomunitatvalencianaexitsifracassos |
_version_ |
1725417447081639936 |