Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos

L’ensenyament en valencià a la Comunitat Valenciana ha augmentat des de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), però encara hi ha molts problemes que dificulten el compliment de la legislació vigent. Els indicadors de coneixement de l’idioma (parlar i llegir) han augmentat, i...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Manuel Triano López
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2000-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/352
id doaj-7076881128c14cbbac578630222b42be
record_format Article
spelling doaj-7076881128c14cbbac578630222b42be2020-11-25T00:07:58ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532000-12-01034248Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassosManuel Triano LópezL’ensenyament en valencià a la Comunitat Valenciana ha augmentat des de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), però encara hi ha molts problemes que dificulten el compliment de la legislació vigent. Els indicadors de coneixement de l’idioma (parlar i llegir) han augmentat, i les últimes enquestes indiquen que un 82% de valencianoparlants ha après l’idioma a l’escola. L’educació primària i secundària bilingüe, en quatre modalitats diferents, es concentra en els centres públics i més a la província de Castelló (84%) que a València o a Alacant. Els centres privats i de prestigi només ensenyen en castellà. A secundària només un 9% de l’ensenyament és bilingüe. La causa és bàsicament la manca de professorat capacitat per ensenyar en valencià. El Govern valencià no exigeix el coneixement del valencià per atorgar places de professorat; la Llei del 1983 preveu una moratòria fins al 2005 per a l’acreditació de coneixement de l’idioma, i fins al 2011 en les zones de parla castellana, on l’ensenyament del valencià es preveu més lent i no obligatori. La manca de professorat, la lentitud en l’aplicació de la legislació, la manca de materials escolars en valencià i les discussions entorn de la unitat del català –no reconeguda pel  Govern valencià- són factors que dificulten l’ensenyament en valencià a l’escola. A l’àmbit universitari s’ha produït un augment de la demanda d’ensenyament en valencià en els darrers deu anys (1990, 12'5%; 1998-99, 25'8%). La manca de professorat en dificulta l’oferta. Hi ha una pugna entre la Universitat de València, que vol exigir el coneixement del valencià al professorat, i la Generalitat Valenciana, que no és partidària de l’obligatorietat per raons legals.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/352
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author Manuel Triano López
spellingShingle Manuel Triano López
Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
author_facet Manuel Triano López
author_sort Manuel Triano López
title Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
title_short Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
title_full Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
title_fullStr Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
title_full_unstemmed Educació bilingüe a la Comunitat Valenciana: èxits i fracassos
title_sort educació bilingüe a la comunitat valenciana: èxits i fracassos
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 2000-12-01
description L’ensenyament en valencià a la Comunitat Valenciana ha augmentat des de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983), però encara hi ha molts problemes que dificulten el compliment de la legislació vigent. Els indicadors de coneixement de l’idioma (parlar i llegir) han augmentat, i les últimes enquestes indiquen que un 82% de valencianoparlants ha après l’idioma a l’escola. L’educació primària i secundària bilingüe, en quatre modalitats diferents, es concentra en els centres públics i més a la província de Castelló (84%) que a València o a Alacant. Els centres privats i de prestigi només ensenyen en castellà. A secundària només un 9% de l’ensenyament és bilingüe. La causa és bàsicament la manca de professorat capacitat per ensenyar en valencià. El Govern valencià no exigeix el coneixement del valencià per atorgar places de professorat; la Llei del 1983 preveu una moratòria fins al 2005 per a l’acreditació de coneixement de l’idioma, i fins al 2011 en les zones de parla castellana, on l’ensenyament del valencià es preveu més lent i no obligatori. La manca de professorat, la lentitud en l’aplicació de la legislació, la manca de materials escolars en valencià i les discussions entorn de la unitat del català –no reconeguda pel  Govern valencià- són factors que dificulten l’ensenyament en valencià a l’escola. A l’àmbit universitari s’ha produït un augment de la demanda d’ensenyament en valencià en els darrers deu anys (1990, 12'5%; 1998-99, 25'8%). La manca de professorat en dificulta l’oferta. Hi ha una pugna entre la Universitat de València, que vol exigir el coneixement del valencià al professorat, i la Generalitat Valenciana, que no és partidària de l’obligatorietat per raons legals.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/352
work_keys_str_mv AT manueltrianolopez educaciobilinguealacomunitatvalencianaexitsifracassos
_version_ 1725417447081639936