| Summary: | Aquest article s'interessa per reflexionar de quina manera una sèrie de TV com The Fall ha transformat les arrels del «museu» literari del gòtic, al·ludint a la seva naturalesa estètica com una manera privilegiada de capturar sentits culturals. A partir de la proposta del gènere com una pugna entre permanència i innovació, recuperem les aportacions de Mikhail Bakhtin sobre «motius» que, pertanyents a la memòria del gòtic, emergeixen com imatges concretes en la narrativa televisiva. La nostra hipòtesi aventura que aquests col·laboren amb l'escenificació d'una ambigüitat central: aquella confusió de fronteres entre rebuig i fascinació que genera, en la nostra contemporaneïtat, una figura ficcional com l'assassí serial. En funció d'això, el recorregut analític emprès s'orienta cap a revelar com certs motius paradigmàtics sostenen la presentació de la transgressió social d'aquest monstre moral, alhora que aporten llum sobre la construcció d'un espectador que es veu immers en la polaritat constant dels elements seductors i perversos.
|
|---|
