Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona
<p><span>Manzini i Savoia (1999, 2001a, 2001b, en premsa) defensen que els fenòmens bàsics que afecten les seqüències de clítics s’expliquen millor només fent referència a un component sintàctic mini- malista, és a dir, sense fer ús d’un component morfològic especialitzat o comparacions...
Main Authors: | , |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Universitat Autònoma de Barcelona
2002-12-01
|
Series: | Catalan Journal of Linguistics |
Subjects: | |
Online Access: | https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/57 |
id |
doaj-6f480bb3bf3a49a590adec0e0a974f38 |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-6f480bb3bf3a49a590adec0e0a974f382021-05-04T16:16:47ZcatUniversitat Autònoma de BarcelonaCatalan Journal of Linguistics1695-68852014-97192002-12-011011715510.5565/rev/catjl.5745Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a personaRita Manzini0Leonardo M. Savoia1Università di FirenzeUniversità di Firenze<p><span>Manzini i Savoia (1999, 2001a, 2001b, en premsa) defensen que els fenòmens bàsics que afecten les seqüències de clítics s’expliquen millor només fent referència a un component sintàctic mini- malista, és a dir, sense fer ús d’un component morfològic especialitzat o comparacions dins el marc de l’Optimitat entre derivacions i representacions. En particular, aquests treballs assumei- xen que els clítics són categories de flexió especialitzades que s’adjunten directament a les mateixes posicions on després apareixen; a més, aquestes categories estan ordenades dins una jerarquia universal, tal com s’explica en l’article. L’objectiu d’aquest article és examinar el comportament de la categoria datiu des d’aquesta òptica. Conclourem que no hi ha evidència a favor de la cate- goria datiu en les llengües romàniques que examinem, sinó que hi ha evidència a favor de la cate- gorització dels anomenats clítics de datiu com a elements quantificats o com a elements díctics (locatius). En tots els casos, la categorització emprada dependrà del tot de les propietats refe- rencials, o més generalment, de les propietats semàntiques intrínsiques a les entrades lèxiques involucrades, fet que fins i tot posa en cuestió la noció tradicional de Cas. </span></p>https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/57clitics, case, mutual exclusion, suppletion, dative, locative, partitive, accusative, si, italian dialects |
collection |
DOAJ |
language |
Catalan |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Rita Manzini Leonardo M. Savoia |
spellingShingle |
Rita Manzini Leonardo M. Savoia Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona Catalan Journal of Linguistics clitics, case, mutual exclusion, suppletion, dative, locative, partitive, accusative, si, italian dialects |
author_facet |
Rita Manzini Leonardo M. Savoia |
author_sort |
Rita Manzini |
title |
Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona |
title_short |
Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona |
title_full |
Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona |
title_fullStr |
Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona |
title_full_unstemmed |
Clítics: Patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona |
title_sort |
clítics: patrons de lexicalització dels anomenats datius de 3a persona |
publisher |
Universitat Autònoma de Barcelona |
series |
Catalan Journal of Linguistics |
issn |
1695-6885 2014-9719 |
publishDate |
2002-12-01 |
description |
<p><span>Manzini i Savoia (1999, 2001a, 2001b, en premsa) defensen que els fenòmens bàsics que afecten les seqüències de clítics s’expliquen millor només fent referència a un component sintàctic mini- malista, és a dir, sense fer ús d’un component morfològic especialitzat o comparacions dins el marc de l’Optimitat entre derivacions i representacions. En particular, aquests treballs assumei- xen que els clítics són categories de flexió especialitzades que s’adjunten directament a les mateixes posicions on després apareixen; a més, aquestes categories estan ordenades dins una jerarquia universal, tal com s’explica en l’article. L’objectiu d’aquest article és examinar el comportament de la categoria datiu des d’aquesta òptica. Conclourem que no hi ha evidència a favor de la cate- goria datiu en les llengües romàniques que examinem, sinó que hi ha evidència a favor de la cate- gorització dels anomenats clítics de datiu com a elements quantificats o com a elements díctics (locatius). En tots els casos, la categorització emprada dependrà del tot de les propietats refe- rencials, o més generalment, de les propietats semàntiques intrínsiques a les entrades lèxiques involucrades, fet que fins i tot posa en cuestió la noció tradicional de Cas. </span></p> |
topic |
clitics, case, mutual exclusion, suppletion, dative, locative, partitive, accusative, si, italian dialects |
url |
https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/57 |
work_keys_str_mv |
AT ritamanzini cliticspatronsdelexicalitzaciodelsanomenatsdatiusde3apersona AT leonardomsavoia cliticspatronsdelexicalitzaciodelsanomenatsdatiusde3apersona |
_version_ |
1721477930430758912 |