Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»

Amb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquir...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Albert Corbeto
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2010-12-01
Series:Locvs Amoenvs
Subjects:
Online Access:https://revistes.uab.cat/locus/article/view/209
id doaj-6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee53
record_format Article
spelling doaj-6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee532021-02-09T17:23:13ZcatUniversitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i MusicaLocvs Amoenvs1135-97222014-87982010-12-0110016919310.5565/rev/locus.209194Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»Albert Corbeto0Universitat Autònoma de BarcelonaAmb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquirits a Franca o als Paisos Baixos, o be amb els tipus arribats directament de les principals foneries estrangeres. La tradicional falta de creacio autoctona de caracters d’impremta provoca una dependencia absoluta del material importat, tot i que el seu alt cost el feia gairebe inaccesibles per als empobrits membres d’aquest sector. Despres de mes de dos segles de decadencia la impremta espanyola experimenta, a la segona meitat del segle XVIII, un evidente ressorgiment. Aquesta nova situacio de prosperitat va permetre que alguns dels artesans mes destres emprenguessin l’aprenentatge de la di cil tasca de fabricar punxons i matrius i endegar aixi la produccio de nous caracters. Eudald Pradell (1721-1788), artesa de Ripoll, sempre ha estat considerat com el primer que va gravar lletres a Espanya, tot i que curiosament sembla que no sabia llegir ni escriure. Gracies a la seva tasca precursora va aconseguir la proteccio reial, i diversos reconeixements, com ara el seu ingres, l’any 1768, com a conferent en el ram d’art de la Reial Conferencia Fisica de Barcelona.https://revistes.uab.cat/locus/article/view/209tipografi atipus d’impremtaofi cis-espanya-segle xviii
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author Albert Corbeto
spellingShingle Albert Corbeto
Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
Locvs Amoenvs
tipografi a
tipus d’impremta
ofi cis-espanya-segle xviii
author_facet Albert Corbeto
author_sort Albert Corbeto
title Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_short Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_full Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_fullStr Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_full_unstemmed Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_sort eudald pradell: artesà i «home de lletres»
publisher Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
series Locvs Amoenvs
issn 1135-9722
2014-8798
publishDate 2010-12-01
description Amb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquirits a Franca o als Paisos Baixos, o be amb els tipus arribats directament de les principals foneries estrangeres. La tradicional falta de creacio autoctona de caracters d’impremta provoca una dependencia absoluta del material importat, tot i que el seu alt cost el feia gairebe inaccesibles per als empobrits membres d’aquest sector. Despres de mes de dos segles de decadencia la impremta espanyola experimenta, a la segona meitat del segle XVIII, un evidente ressorgiment. Aquesta nova situacio de prosperitat va permetre que alguns dels artesans mes destres emprenguessin l’aprenentatge de la di cil tasca de fabricar punxons i matrius i endegar aixi la produccio de nous caracters. Eudald Pradell (1721-1788), artesa de Ripoll, sempre ha estat considerat com el primer que va gravar lletres a Espanya, tot i que curiosament sembla que no sabia llegir ni escriure. Gracies a la seva tasca precursora va aconseguir la proteccio reial, i diversos reconeixements, com ara el seu ingres, l’any 1768, com a conferent en el ram d’art de la Reial Conferencia Fisica de Barcelona.
topic tipografi a
tipus d’impremta
ofi cis-espanya-segle xviii
url https://revistes.uab.cat/locus/article/view/209
work_keys_str_mv AT albertcorbeto eudaldpradellartesaihomedelletres
_version_ 1714875927801888768