Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla

Les reflexions acadèmiques sobre la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al discurs de l'odi són freqüents. Actualment, però, es plantegen rellevants interrogants que encara es mantenen oberts. Per començar, no sembla que la Cort europea tingui una concepció clara...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Laura Díez Bueso
Format: Article
Language:Catalan
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2020-12-01
Series:Revista Catalana de Dret Públic
Subjects:
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/3528
id doaj-630d0d0596d04f958f311aebaf5b27e4
record_format Article
spelling doaj-630d0d0596d04f958f311aebaf5b27e42020-12-21T08:08:27ZcatEscola d'Administració Pública de Catalunya Revista Catalana de Dret Públic1885-57091885-82522020-12-01061506410.2436/rcdp.i61.2020.35283019Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïllaLaura Díez BuesoLes reflexions acadèmiques sobre la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al discurs de l'odi són freqüents. Actualment, però, es plantegen rellevants interrogants que encara es mantenen oberts. Per començar, no sembla que la Cort europea tingui una concepció clara i uniforme sobre el discurs de l'odi, sinó que sota aquest paraigua s'aixopluguen realitats diferents. Per continuar, el TEDH aplica idèntic tractament jurídic a aquestes diferents realitats, obviant que el dret ha d'oferir respostes diferents a problemes diferents. Finalment, la Cort no ha aclarit si aquest tractament jurídic del discurs de l'odi, que sempre ha aplicat a missatges emesos pels canals tradicionals de comunicació, pot traslladar-se mutatis mutandis al discurs difós a través de xarxes socials. Aquests tres temes rellevants constitueixen l'objecte de l'estudi que es recull en aquest article. Concretament, l'estudi es proposa donar passos en la delimitació del concepte de discurs de l'odi; proposar un tractament jurídic diferent als diferents tipus de discurs de l'odi; i analitzar quines conseqüències resultarien d'aplicar la jurisprudència europea sobre discurs de l'odi a la comunicació en la xarxa.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/3528libertad de expresióndiscurso del odioredes socialestribunal europeo de derechos humanos
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author Laura Díez Bueso
spellingShingle Laura Díez Bueso
Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
Revista Catalana de Dret Públic
libertad de expresión
discurso del odio
redes sociales
tribunal europeo de derechos humanos
author_facet Laura Díez Bueso
author_sort Laura Díez Bueso
title Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
title_short Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
title_full Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
title_fullStr Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
title_full_unstemmed Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
title_sort discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista Catalana de Dret Públic
issn 1885-5709
1885-8252
publishDate 2020-12-01
description Les reflexions acadèmiques sobre la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al discurs de l'odi són freqüents. Actualment, però, es plantegen rellevants interrogants que encara es mantenen oberts. Per començar, no sembla que la Cort europea tingui una concepció clara i uniforme sobre el discurs de l'odi, sinó que sota aquest paraigua s'aixopluguen realitats diferents. Per continuar, el TEDH aplica idèntic tractament jurídic a aquestes diferents realitats, obviant que el dret ha d'oferir respostes diferents a problemes diferents. Finalment, la Cort no ha aclarit si aquest tractament jurídic del discurs de l'odi, que sempre ha aplicat a missatges emesos pels canals tradicionals de comunicació, pot traslladar-se mutatis mutandis al discurs difós a través de xarxes socials. Aquests tres temes rellevants constitueixen l'objecte de l'estudi que es recull en aquest article. Concretament, l'estudi es proposa donar passos en la delimitació del concepte de discurs de l'odi; proposar un tractament jurídic diferent als diferents tipus de discurs de l'odi; i analitzar quines conseqüències resultarien d'aplicar la jurisprudència europea sobre discurs de l'odi a la comunicació en la xarxa.
topic libertad de expresión
discurso del odio
redes sociales
tribunal europeo de derechos humanos
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/3528
work_keys_str_mv AT lauradiezbueso discursdelodialesxarxessocialslallibertatdexpressioalacruilla
_version_ 1724375370386374656