Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants
Els encreuaments entre l’art, la ciència i la tecnologia s’estenen en una escena vasta i relativament indefinida, modulada per una sèrie de qualitats inherents a les seves pràctiques, en tensió permanent: a les friccions revisitades entre disciplines, mitjans i metodologies dissímils que les seves...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Universitat Oberta de Catalunya
2017-06-01
|
Series: | Artnodes |
Subjects: | |
Online Access: | https://raco.cat/index.php/Artnodes/article/view/339039 |
id |
doaj-6132eb0a459f4afc829c244161d85538 |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-6132eb0a459f4afc829c244161d855382021-06-11T11:36:23ZcatUniversitat Oberta de CatalunyaArtnodes1695-59512017-06-011910.7238/a.v0i19.3110Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lantsJazmín Adler0Becària doctoral Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) Doctoranda en Teoria Comparada de les Arts Universitat Nacional de Tres de Febrero (Argentina) Els encreuaments entre l’art, la ciència i la tecnologia s’estenen en una escena vasta i relativament indefinida, modulada per una sèrie de qualitats inherents a les seves pràctiques, en tensió permanent: a les friccions revisitades entre disciplines, mitjans i metodologies dissímils que les seves obres contenen i inevitablement dificulten la seva classificació, s’afegeix la tasca freqüent d’artistes tendents a incorporar sabers científics i tècnics o bé a treballar juntament amb especialistes en altres camps disciplinaris, i dissolen així les fronteres entre la noció d’obra d’art tradicional i els conceptes de màquina, dispositiu, aparell, artefacte i experiment. Aquests atributs no només obstaculitzen l’encasellament d’aquelles produccions artístiques, sinó que, a més, desafien la concepció d’obra física i objectual, estrictament individual o col·lectiva; dues categoritzacions que encara dominen la història, la teoria i l’estètica de l’art contemporani. L’article present sosté que a l’Argentina aquesta complexitat es radicalitza per efecte de dos eixos d’anàlisi designats com “identitari” i “institucional”. El primer està associat als idearis de modernització que van travessar la història de l’art, la ciència i la tecnologia argentines, mentre que el segon refereix a les lògiques particulars de creixement i expansió de les institucions dedicades a promoure la confluència de l’art i la tecnologia des dels anys seixanta fins al present. Amb l’objectiu d’assenyalar la manera com ambdós aspectes van convergir en determinades iniciatives, s’analitza una exhibició organitzada el 2014 al Centre Cultural General San Martín, espai de gran visibilitat administrat pel govern de la ciutat de Buenos Aires. Un cop revisats els imaginaris de futur i innovació que han marcat el circuit local i les realitats institucionals oscil·lants, l’article descriu estratègies possibles destinades a explorar idearis amb certa autonomia respecte a l’escena internacional, afins als propis contextos d’investigació i creació. https://raco.cat/index.php/Artnodes/article/view/339039arts electròniquesexposicionsimaginaris de modernitzacióinstitucionsAmèrica Llatinaart |
collection |
DOAJ |
language |
Catalan |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Jazmín Adler |
spellingShingle |
Jazmín Adler Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants Artnodes arts electròniques exposicions imaginaris de modernització institucions Amèrica Llatina art |
author_facet |
Jazmín Adler |
author_sort |
Jazmín Adler |
title |
Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants |
title_short |
Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants |
title_full |
Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants |
title_fullStr |
Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants |
title_full_unstemmed |
Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants |
title_sort |
arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants |
publisher |
Universitat Oberta de Catalunya |
series |
Artnodes |
issn |
1695-5951 |
publishDate |
2017-06-01 |
description |
Els encreuaments entre l’art, la ciència i la tecnologia s’estenen en una escena vasta i relativament indefinida, modulada per una sèrie de qualitats inherents a les seves pràctiques, en tensió permanent: a les friccions revisitades entre disciplines, mitjans i metodologies dissímils que les seves obres contenen i inevitablement dificulten la seva classificació, s’afegeix la tasca freqüent d’artistes tendents a incorporar sabers científics i tècnics o bé a treballar juntament amb especialistes en altres camps disciplinaris, i dissolen així les fronteres entre la noció d’obra d’art tradicional i els conceptes de màquina, dispositiu, aparell, artefacte i experiment. Aquests atributs no només obstaculitzen l’encasellament d’aquelles produccions artístiques, sinó que, a més, desafien la concepció d’obra física i objectual, estrictament individual o col·lectiva; dues categoritzacions que encara dominen la història, la teoria i l’estètica de l’art contemporani.
L’article present sosté que a l’Argentina aquesta complexitat es radicalitza per efecte de dos eixos d’anàlisi designats com “identitari” i “institucional”. El primer està associat als idearis de modernització que van travessar la història de l’art, la ciència i la tecnologia argentines, mentre que el segon refereix a les lògiques particulars de creixement i expansió de les institucions dedicades a promoure la confluència de l’art i la tecnologia des dels anys seixanta fins al present. Amb l’objectiu d’assenyalar la manera com ambdós aspectes van convergir en determinades iniciatives, s’analitza una exhibició organitzada el 2014 al Centre Cultural General San Martín, espai de gran visibilitat administrat pel govern de la ciutat de Buenos Aires. Un cop revisats els imaginaris de futur i innovació que han marcat el circuit local i les realitats institucionals oscil·lants, l’article descriu estratègies possibles destinades a explorar idearis amb certa autonomia respecte a l’escena internacional, afins als propis contextos d’investigació i creació.
|
topic |
arts electròniques exposicions imaginaris de modernització institucions Amèrica Llatina art |
url |
https://raco.cat/index.php/Artnodes/article/view/339039 |
work_keys_str_mv |
AT jazminadler artselectroniquesargentinesalesportesdelescenainternacionalidearisdemodernitzacioirealitatsinstitucionalsoscillants |
_version_ |
1721382195044548608 |