| Summary: | Aquest assaig constitueix una recerca crítica sobre la component política dels nous materialismes feministes. Agència, identitat i subjectivitat estan complexificades en les teories del nou materialisme, però no n’han estat bandejades. Són enteses com el producte complex d’una xarxa discursiva-material i cultura-naturalesa de relacions de la qual pot sorgir una subjectivitat política feminista en les seves instanciacions sempre situades i situacionals. No obstant això, mentre que els nous materialismes feministes ofereixen unes perspectives complexes al voltant de la naturalesa transitòria de les pràctiques de delimitació de fronteres, desestabilitzant les conceptualitzacions binàries de subjecte i objecte, matèria i discurs, etcètera, aquest article estudia de quina manera aquestes complexificacions, pot servir de fonament a una política feminista de debò, concretament en relació amb el treball de la física quàntica i filòsofa feminista Karen Barad. Reflexionant amb eines conceptuals ideades per Peta Hinton i Catherine Malabou, l’argumentació s’ocupa de les nocions d’objectivitat, responsabilitat (accountability), agència i subjectivitat proposades per Barad. Al nucli de l’article hi ha la pregunta de si dins la noció realista que Barad defensa de l’objectivitat i la responsabilitat tindria cabuda el reconeixement dels aspectes comuns i les històries comunes en els talls i les marques en els cossos amb l’objectiu de donar lloc a un cert tipus d’identitat (potencialment col·lectiva) feminista que pogués reflexionar i treballar per un canvi polític. A partir del principi de complementarietat elaborat per Niels Bohr i el seu desenvolupament posterior a càrrec de Karen Barad, l’argument assenyala els problemes conceptuals sorgits de la complementarietat de «veritat i significat» per a concebre la subjectivitat política. Més que no pas treballant per resoldre o esfondrar la problemàtica conceptual i material de la complementarietat, s’arriba a una conclusió mitjançant una reflexió sobre els fonaments de l’agència i els processos de materialització juntament amb la noció de Malabou de plasticitat i la seva demanda d’un concepte restringit de l’essència femenina, amb vista a crear sistemes material-discursius que facin possible el traçament d’una política basada en historicitats de la matèria encarnada.
|
|---|
