| Summary: | Aquest article estudia com el grafit convergeix amb les pràctiques culturals de la societat de la informació. Les firmes illegibles, complexes, les tipografies dissenyades, conegudes pels artistes del grafit com tags, són codis visuals globals. Els artistes del grafit han incorporat maneres de produir i operacions pròpies de l'imaginari d'internet. A més, van creant objectes culturals que responen als principis dels objectes dels nous mitjans segons els defineix Lev Manovich. Treballant les nocions del que és agònic i desenvolupant el concepte digitalia, l'assaig analitza com es representen les pràctiques en xarxa i fora de xarxa. Els estergits, murals i la majoria de les formes artístiques del grafit presenten una possibilitat per a entendre l'estètica de la cultura de la informació meticulosament desenvolupada per Manovich. El grafit coincideix amb els nous mitjans digitals i s'hi inclou d'una manera inconscient i agònica. El grafit organitza l'espai i converteix la informació i l'estructura de la paret en una experiència per al transeünt-internauta.
|
|---|
