| Summary: | <p>Tot i que es fa evident la impossibilitat de preveure amb precisió les pròximes dècades, sí que es poden identificar, per contra, alguns dels desafiaments que caldrà abordar en els pròxims deu o vint anys. En el camp tecnològic hi haurà el pas de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les tecnologies de convergència universal (TCU). En l'àmbit de la cultura, aquests desafiaments comportaran problemes d'emmagatzemament, un canvi de polítiques sobre el patrimoni cultural, nous vincles entre expressions nacionals, regionals i locals, i també entre la cultura, el coneixement i l'erudició, sense oblidar acostaments a la propietat intel·lectual i als models de cultura. Es perfilen cinc tipus de perills: un comercialisme excessivament entusiasta, una actitud tecnòfoba per part dels erudits, narratives contràries a la universalitat, l'oblit del passat i, finalment, una destrucció sistemàtica de la memòria. Es defineix igualment la necessitat d'una E-Culture Net permanent, que serviria per a fer front a aquests reptes, desenvolupar mètodes crítics, crear nous models de cultura que ultrapassin les visions eurocèntriques i prioritzar un arxiu europeu electrònic distribuït (Distributed European Electronic Resource - DEER).<br /><br />La visió nord-americana d'Internet es basa sobretot en el comerç electrònic unilingüe. Per contra, la visió europea, per mitjà dels vincles que té amb el turisme, presenta una clara dimensió econòmica, alhora que fa una proposta multilingüe sobre el patrimoni cultural que engloba les dimensions històrica i cultural. Aquesta visió s'estén més enllà de la cultura i abraça noves definicions de coneixement. Encara que la retòrica d'avui es pugui centrar en els objectius de beneficis per a cada trimestre, és important recordar que els principals canvis en els nous mitjans van acompanyats de cicles molt més llargs, els efectes dels quals s'acaben reconeixent plenament només al cap de dècades i, fins i tot, segles.</p>
|
|---|
