| Summary: | En aquest article es pretén enumerar una sèrie de reptes teòrics i metodològics que les ciències que estudien la comunicació tenen al davant. Partiré del pensament complex de Morin, perquè a la seva obra he trobat un diagnòstic molt agut de la situació que travessen les ciències socials i pistes suficients per millorar-la. D'acord amb aquest objectiu, he dividit la meva exposició en quatre parts: Primerament, tractaré de resumir què és el pensament complex i em detindré en l'explicació d'un concepte fonamental en aquesta perspectiva: el d'emergència. En el segon apartat examinaré dos àmbits que a l'estudiós de la comunicació se li obren si adopta una mirada complexa. A continuació, presentaré dos dels principis que regeixen aquest tipus d'aproximació: el principi de recursivitat organitzacional i el principi hologramàtic. En l'última part del treball proposaré distingir entre un tipus d'emergència física i una altra humana. Penso que, encara que fins avui ningú s’'hagi fet, es tracta d'un pas imprescindible per a l'estudi de l'acció social. Reconèixer les peculiaritats de l'emergència que es dóna en els sistemes personals té importants repercussions metodològiques. Acabaré fent un breu resum de les idees desenvolupades.
|
|---|
