Per què no hi ha conjuncions locatives en castellà?

<p><span>L’objectiu principal d’aquest article és explorar per què no hi ha conjuncions subordinants locatives en castellà. Com veurem, l’absència d’aquest tipus de conjuncions és deguda, d’una banda, </span>a les seves propietats lexicogramaticals i, de l’altra, a l’estructura sem...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: María Victoria Pavón Lucero
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2010-12-01
Series:Catalan Journal of Linguistics
Subjects:
Online Access:https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/96
Description
Summary:<p><span>L’objectiu principal d’aquest article és explorar per què no hi ha conjuncions subordinants locatives en castellà. Com veurem, l’absència d’aquest tipus de conjuncions és deguda, d’una banda, </span>a les seves propietats lexicogramaticals i, de l’altra, a l’estructura semàntica de les expressions locatives. Les conjuncions adverbials subordinants comparteixen propietats tant amb els nuclis lèxics com amb els funcionals. Comparteixen amb els complementadors el requeriment que han de prendre una projecció estesa del verb com a complement. Al mateix temps, igual que les categories lèxiques com ara les preposicions, tenen contingut lèxic i s’associen amb una estructura argumental. En aquest sentit, les conjuncions adverbials subordinants es poden veure com a funcions semàntiques que poden expressar diversos tipus de relacions i prendre esdeveniments o estats com a argument intern. Tanmateix, l’estructura semàntica de les expressions espacials ha de contenir una funció de lloc que prengui com a argument un constituent conceptual corresponent a la categoria semàntica Cosa. La raó de la no existència de les conjuncions locatives subordinants és, doncs, la incompatibilitat entre els requeriments categorials i semàntics del seu complement.</p><p> </p>
ISSN:1695-6885
2014-9719