Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura

La Regió Autònoma de la Sardenya, mitjançant una deliberació de 18 d'abril de 2006, ha aprovat les normes referents a una modalitat oficial estàndard de la llengua sarda. Es tracta de la llengua sarda comuna, una variant natural de mediació que ha aconseguit posar d'acord els grups d'...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Giuseppe Corongiu
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2006-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/804
id doaj-3ae4d50963554ea2bce5af256e0d3d0b
record_format Article
spelling doaj-3ae4d50963554ea2bce5af256e0d3d0b2020-11-25T00:54:21ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532006-12-01046699Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futuraGiuseppe CorongiuLa Regió Autònoma de la Sardenya, mitjançant una deliberació de 18 d'abril de 2006, ha aprovat les normes referents a una modalitat oficial estàndard de la llengua sarda. Es tracta de la llengua sarda comuna, una variant natural de mediació que ha aconseguit posar d'acord els grups d'activistes que anys anteriors estaven confrontats aferrissadament quant al problema de la unificació lingüística. Contextualment, el Govern local sard ha aprovat el primer acte executiu en llengua sarda de la història de la seva autonomia, que es remunta a l'aprovació, per part de l'Estat italià, de l'Estatut especial el 1948. La llengua sarda comuna representa, per tant, un pas important en la valoració de la llengua autòctona de Sardenya, que mostra el difícil camí recorregut pels sards per reapropiar-se de la diversitat dintre de la República italiana que, única a l'Europa occidental juntament amb França, no ha ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Encara queda lluny el procés de veritable normalització de la llengua sarda. La norma aprovada és experimental i només servirà per traduir alguns actes públics i lleis de la Regió. Les altres administracions públiques locals també podran experimentar amb variants locals de la llengua sarda, tot i que l'italià serà encara la llengua oficial de l'illa. Tot això mostra una situació local complexa en la qual, davant d'una voluntat popular favorable a ensenyar i fer oficial la llengua d'identitat històrica, romanen divisions, incerteses, desinterès i contrarietat a l'interior de la política, la universitat, els mitjans de comunicació i els intel·lectuals, que temen una separació progressiva del marc de la cultura italiana.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/804
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author Giuseppe Corongiu
spellingShingle Giuseppe Corongiu
Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
author_facet Giuseppe Corongiu
author_sort Giuseppe Corongiu
title Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
title_short Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
title_full Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
title_fullStr Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
title_full_unstemmed Llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
title_sort llengua sarda comuna: primera història, esperit polític i forma futura
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 2006-12-01
description La Regió Autònoma de la Sardenya, mitjançant una deliberació de 18 d'abril de 2006, ha aprovat les normes referents a una modalitat oficial estàndard de la llengua sarda. Es tracta de la llengua sarda comuna, una variant natural de mediació que ha aconseguit posar d'acord els grups d'activistes que anys anteriors estaven confrontats aferrissadament quant al problema de la unificació lingüística. Contextualment, el Govern local sard ha aprovat el primer acte executiu en llengua sarda de la història de la seva autonomia, que es remunta a l'aprovació, per part de l'Estat italià, de l'Estatut especial el 1948. La llengua sarda comuna representa, per tant, un pas important en la valoració de la llengua autòctona de Sardenya, que mostra el difícil camí recorregut pels sards per reapropiar-se de la diversitat dintre de la República italiana que, única a l'Europa occidental juntament amb França, no ha ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Encara queda lluny el procés de veritable normalització de la llengua sarda. La norma aprovada és experimental i només servirà per traduir alguns actes públics i lleis de la Regió. Les altres administracions públiques locals també podran experimentar amb variants locals de la llengua sarda, tot i que l'italià serà encara la llengua oficial de l'illa. Tot això mostra una situació local complexa en la qual, davant d'una voluntat popular favorable a ensenyar i fer oficial la llengua d'identitat històrica, romanen divisions, incerteses, desinterès i contrarietat a l'interior de la política, la universitat, els mitjans de comunicació i els intel·lectuals, que temen una separació progressiva del marc de la cultura italiana.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/804
work_keys_str_mv AT giuseppecorongiu llenguasardacomunaprimerahistoriaesperitpoliticiformafutura
_version_ 1725234656982335488