| Summary: | <p style="text-align: justify;">L'Imperi Otomà va utilitzar un sistema d'hores basat en el moviment del sol i, en conseqüència, en les hores estacionals, heretat dels països islàmics anteriors. Més tard, la introducció i la difusió dels rellotges mecànics van fer desenvolupar un sistema d'hores únic i híbrid, anomenat <em>alla turca</em>, basat tant en el moviment del sol com en hores iguals. Des de finals del segle XVIII endavant, la capital imperial d'Istanbul va ser testimoni de constants projectes de reforma on la disciplina del temps era una part essencial. Finalment, l'ús simultani de l'horari convencional i del <em>alla turca</em> en l'última part del segle XIX va obligar a noves regulacions i compromisos. <br />Per anunciar aquests diferents sistemes, l'Estat necessitava diversos mitjans.<br />En aquest context, aquesta contribució té com a objectiu estudiar els mitjans utilitzats per informar els actors: les sales de rellotge, les torres dels rellotges i els rellotges de façana a Istanbul durant l'època otomana. En fer això, s'intenta comprendre el context en què es van construir, erigir o instal·lar.</p>
|
|---|
