Allò que el budisme va ensenyar a les ciències cognitives sobre el jo, la ment i el cervell

• Main Author: Asaf Federman
• Format: Article
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia 2011-07-01
• Series: Enrahonar: Quaderns de Filosofia
• Subjects: ciències cognitives; budisme; neurociències; neurofenomenología; ment corporificada
• Online Access: https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/162
• ISSN: 0211-402X; 2014-881X

En els últims vint anys, un nombre d'investigadors reconeguts han expressat un nou optimisme sobre la rellevància del budisme en relació amb la ciència cognitiva. En aquest article, em pregunto quines són les arrels conceptuals d'aquest optimisme, i en quines formes de desenvolupament s'inspira , amb especial atenció a la individualitat, l'encarnació (embodiment) i la meditació. Aquest últim conté tres punts diferents de contacte que serveixen també de revisió: la introducció dels mètodes de primera persona, la recerca neurocientífica de la meditació i la meditació en la psicoteràpia. Sostinc que el diàleg entre el budisme i la ciència cognitiva és part d'una preocupació més gran que acompanya la modernitat tardana des del segle XIX, pel que fa a la diferència entre les descripcions de la realitat en primera i tercera persona. En particular es fonamenta en un creixent descontent amb la perspectiva cartesiana sobre el jo i el seu lloc al món. No obstant això , mentre que la ciència cognitiva i el budisme coincideixen a rebutjar una noció d'individualitat substancial, el que ofereixen a canvi és diferent. Sovint es passa per alt que, segons el budisme, el fet s'entreteixeix amb el valor , mentre que a la ciència tots dos es troben clarament diferenciats. Això fa que les afirmacions sobre la compatibilitat dels dos sistemes resultin una mica ingènues, i explica per què actualment el «diàleg» pren la forma de la investigació neurocientífica de la meditació: és el treball que menys canvis o reptes planteja a les bases de la ciència.