Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques

L’objectiu d’aquest article és fer llum a la complexa i ambigua explicació sobre la creació del món que proposa Hasday Cresques —un rabí, metge i filòsof jueu nascut a Barcelona al segle xiv— a Or Adonay (La llum del Senyor). Harry A. Wolfson (1953) analitza com Cresques intenta conciliar la doctrin...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Mar Rosàs Tosas
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia 2015-03-01
Series:Enrahonar: Quaderns de Filosofia
Subjects:
Online Access:https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/30
id doaj-1378cef01e124ae7a61d3dc15c76922f
record_format Article
spelling doaj-1378cef01e124ae7a61d3dc15c76922f2021-09-07T08:53:34ZcatUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de FilosofiaEnrahonar: Quaderns de Filosofia0211-402X2014-881X2015-03-015410.5565/rev/enrahonar.3081Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday CresquesMar Rosàs Tosas0The University of ChicagoL’objectiu d’aquest article és fer llum a la complexa i ambigua explicació sobre la creació del món que proposa Hasday Cresques —un rabí, metge i filòsof jueu nascut a Barcelona al segle xiv— a Or Adonay (La llum del Senyor). Harry A. Wolfson (1953) analitza com Cresques intenta conciliar la doctrina de l’emanació, d’arrel plotiniana, amb la de la creació del no-res, d’origen bíblic. És a dir, les dues explicacions, d’entrada excloents, que filòsofs i teòlegs jueus, musulmans i cristians empraven per explicar l’origen del món. Al nostre entendre, Cresques i, en menys mesura, Wolfson sembla que passen per alt que l’esmentada conciliació només es pot dur a terme a costa de desembocar en una sèrie de contradiccions lògiques vinculades a la voluntat divina i a la temporalitat. En aquest article, les assenyalem. També hi mostrem com l’aporia en la qual desemboca l’argumentació de Cresques no és fruit de la seva manca de destresa lògica, sinó del fet que està intuint, sense encara disposar de les eines conceptuals per enfrontar-s’hi, que el concepte de creació del món és aporètic perquè produeix les seves pròpies condicions de possibilitat. Explorem aquesta idea amb l’ajut de les reflexions que Jacques Derrida fa d’altres fenòmens performatius aporètics.https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/30aporiacreació ex nihilodoctrina de l’emanacióHasday CresquesJacques Derridaperformativitat
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author Mar Rosàs Tosas
spellingShingle Mar Rosàs Tosas
Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques
Enrahonar: Quaderns de Filosofia
aporia
creació ex nihilo
doctrina de l’emanació
Hasday Cresques
Jacques Derrida
performativitat
author_facet Mar Rosàs Tosas
author_sort Mar Rosàs Tosas
title Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques
title_short Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques
title_full Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques
title_fullStr Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques
title_full_unstemmed Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques
title_sort performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons hasday cresques
publisher Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
series Enrahonar: Quaderns de Filosofia
issn 0211-402X
2014-881X
publishDate 2015-03-01
description L’objectiu d’aquest article és fer llum a la complexa i ambigua explicació sobre la creació del món que proposa Hasday Cresques —un rabí, metge i filòsof jueu nascut a Barcelona al segle xiv— a Or Adonay (La llum del Senyor). Harry A. Wolfson (1953) analitza com Cresques intenta conciliar la doctrina de l’emanació, d’arrel plotiniana, amb la de la creació del no-res, d’origen bíblic. És a dir, les dues explicacions, d’entrada excloents, que filòsofs i teòlegs jueus, musulmans i cristians empraven per explicar l’origen del món. Al nostre entendre, Cresques i, en menys mesura, Wolfson sembla que passen per alt que l’esmentada conciliació només es pot dur a terme a costa de desembocar en una sèrie de contradiccions lògiques vinculades a la voluntat divina i a la temporalitat. En aquest article, les assenyalem. També hi mostrem com l’aporia en la qual desemboca l’argumentació de Cresques no és fruit de la seva manca de destresa lògica, sinó del fet que està intuint, sense encara disposar de les eines conceptuals per enfrontar-s’hi, que el concepte de creació del món és aporètic perquè produeix les seves pròpies condicions de possibilitat. Explorem aquesta idea amb l’ajut de les reflexions que Jacques Derrida fa d’altres fenòmens performatius aporètics.
topic aporia
creació ex nihilo
doctrina de l’emanació
Hasday Cresques
Jacques Derrida
performativitat
url https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/30
work_keys_str_mv AT marrosastosas performativitatiaporiaderridianesenlacreaciodelmonsegonshasdaycresques
_version_ 1717764196564729856