| Summary: | <p>Els canvis metodològics proposts per l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) han propiciat l'aplicació del método de l'estudi de cas en distintes ensenyances. En este estudi s'analitza l'aplicació del métode de cas en el Màster en Professorat de l'Universitat de Saragossa. Este estudi s'ha aplicat en dos grups d'estudiants de distintes especialitats (Ciències Naturals i Ciències Experimentals) de l'assignatura d'Interacció i convivència en l'aula, formant una mostra conjunta de 98 estudiants (N=98). En la finalitat d'analitzar els resultats d'aprenentage obtinguts a través del métode de cas i de l'assignatura, s'ha comprovat si existix una relació entre els aprenentatges adquirits a través de la resolució del cas i l'aprenentage global de l'assignatura. Els resultats mostren l'existència d'una correlació positiva moderadament significativa entre els dos tipus d'aprenentatge (p<.001), observant una correlació major en l'especialitat de Ciències Naturals en comparació a la de Ciències Experimentals. Aquests resultats mostren l'utilitat del métode de l'estudi de cas per a millorar el procés d'ensenyança-aprenentatge en les institucions d'educació superior i l'importància de l'ús d'aquesta metodologia per part del professorat, que podria promoure l'adquisició de competències transversals, tals com la creativitat, el pensament crític i metacognitiu en la resolució de problemes. Les implicacions d'aquest treball aposten pel disseny de diferents tipus d'activitats en les quals s'aplica el métode del cas i el seu impacte en l'aprenentatge.</p><p> </p>
|
|---|
