| Summary: | <p>Des dels seus inicis acadèmics, la criminologia s’ha vingut ocupant gairebé amb exclusivitat de la criminalitat individual, amb el que, tal i com es pregunta W. Morrison en la seva obra <em>Criminología</em>, <em>civilización y nuevo orden mundial</em>, què ha de dir la criminologia enfront dels innombrables genocidis i crims de guerra del segle passat i el present? I respecte a les conseqüències socials i medi ambientals del model econòmic neoliberal actual? Per intentar respondre aquestes preguntes s’haurà de separar i autonomitzar, epistemològicament, la criminologia y la justícia penal, adaptant unes perspectives i uns punts de vista propis.</p> <p>Una criminologia refundada críticament realitzaria dos funcions, una descriptiva i l’altre prescriptiva. La descriptiva efectuaria un anàlisi conceptual dels diversos tipus de crims del poder i una investigació empírica sobre la seva varietat fenomenològica; mentre que en la funció prescriptiva promocionaria una sèrie de polítiques i mesures per la reformulació de la jerarquia dels bens jurídics mereixedors de tutela penal.</p>
|
|---|
