Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona

Els resultats del capítol lingüístic de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) de l’any 2000 han tingut un gran ressò. La lectura que majoritàriament se n’ha fet és que el català retrocedeix, i això ha encetat una discussió, en força mitjans de comunicació, sobre el futur i l’ús soc...

Full description

Bibliographic Details
Main Authors: Mireia Galindo Solé, Carles de Rosselló i Peralta
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2003-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/480
id doaj-0dc89b0b1e174b6ca87a4d4d5b99caef
record_format Article
spelling doaj-0dc89b0b1e174b6ca87a4d4d5b99caef2020-11-25T02:15:40ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532003-12-01040376Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de BarcelonaMireia Galindo SoléCarles de Rosselló i PeraltaEls resultats del capítol lingüístic de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) de l’any 2000 han tingut un gran ressò. La lectura que majoritàriament se n’ha fet és que el català retrocedeix, i això ha encetat una discussió, en força mitjans de comunicació, sobre el futur i l’ús social del català. En aquest article hem revisat els resultats de l’Enquesta referents a l’ús lingüístic familiar, potser els que han tingut menys protagonisme en el debat públic. De l’anàlisi que hem fet es desprèn que, malgrat que a la RMB es transmet més el castellà que el català, hi ha un conjunt d’aspectes que dibuixen un panorama encoratjador per a la continuïtat de la llengua. D’aquests aspectes, en voldríem destacar quatre: (1) la transmissió intergeneracional de la llengua primera és superior en els catalanoparlants que en els castellanoparlants; (2) d’entre els informants que cessen la transmissió de la seva llengua primera, els procedents de nuclis catalanòfons es reparteixen entre el castellà i l’opció bilingüe, mentre que els procedents de nuclis castellanòfons es decanten sobretot pel català; (3) els bilingües familiars opten preferentment per l’ús del català amb els seus fills, i (4) la franja de 30 a 39 anys, que actualment està tenint fills, és la que transmet més el català.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/480
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author Mireia Galindo Solé
Carles de Rosselló i Peralta
spellingShingle Mireia Galindo Solé
Carles de Rosselló i Peralta
Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
author_facet Mireia Galindo Solé
Carles de Rosselló i Peralta
author_sort Mireia Galindo Solé
title Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona
title_short Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona
title_full Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona
title_fullStr Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona
title_full_unstemmed Potser no anem tan malament. Les dades d'ús lingüístic familiar de l'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona
title_sort potser no anem tan malament. les dades d'ús lingüístic familiar de l'enquesta de la regió metropolitana de barcelona
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 2003-12-01
description Els resultats del capítol lingüístic de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) de l’any 2000 han tingut un gran ressò. La lectura que majoritàriament se n’ha fet és que el català retrocedeix, i això ha encetat una discussió, en força mitjans de comunicació, sobre el futur i l’ús social del català. En aquest article hem revisat els resultats de l’Enquesta referents a l’ús lingüístic familiar, potser els que han tingut menys protagonisme en el debat públic. De l’anàlisi que hem fet es desprèn que, malgrat que a la RMB es transmet més el castellà que el català, hi ha un conjunt d’aspectes que dibuixen un panorama encoratjador per a la continuïtat de la llengua. D’aquests aspectes, en voldríem destacar quatre: (1) la transmissió intergeneracional de la llengua primera és superior en els catalanoparlants que en els castellanoparlants; (2) d’entre els informants que cessen la transmissió de la seva llengua primera, els procedents de nuclis catalanòfons es reparteixen entre el castellà i l’opció bilingüe, mentre que els procedents de nuclis castellanòfons es decanten sobretot pel català; (3) els bilingües familiars opten preferentment per l’ús del català amb els seus fills, i (4) la franja de 30 a 39 anys, que actualment està tenint fills, és la que transmet més el català.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/480
work_keys_str_mv AT mireiagalindosole potsernoanemtanmalamentlesdadesduslinguisticfamiliardelenquestadelaregiometropolitanadebarcelona
AT carlesderosselloiperalta potsernoanemtanmalamentlesdadesduslinguisticfamiliardelenquestadelaregiometropolitanadebarcelona
_version_ 1724894689923956736