Summary: | Aquestes pàgines fan una anàlisi de les veus poètiques –a través de les tres veus gramaticals– que parlen en una dotzena de poemes de Jacint Verdaguer dedicats a Teresa de Jesús. El resultat aporta llum sobre una original relació de devoció religiosa que el poeta li professava i, de més a més, revela que la monja carmelita va convertir-se en el seu model d’aspiració a tenir una vivència, com ella, mística. These pages make an analysis of the poetic voices -through the three gramatical voicesthat speak, in a dozen of poems of Jacint Verdaguer, dedicated to Teresa of Jesus. The result sheds light about an original relationship of religious devotion that the poet professed to her, and also it reveals that the Carmelite nun became his aspiring model to have, as she had, a mystique experience.
|