Teodor Llorente i la llengua dels valencians
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdava...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM)
2014-02-01
|
Series: | Caplletra: Revista Internacional de Filologia |
Subjects: | |
Online Access: | https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4727 |
id |
doaj-0a1f269d098f493190e271fc826e6ac8 |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-0a1f269d098f493190e271fc826e6ac82020-11-24T23:06:59ZcatInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM)Caplletra: Revista Internacional de Filologia0214-81882386-71592014-02-01049436310.7203/caplletra.49.47273835Teodor Llorente i la llengua dels valenciansRafael Roca RicartA partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït per les pressions que li arribaven des de Catalunya, anà substituint progressivament el terme «llemosí» per noms i expressions com ara «valencià», «llengua valenciana», «la llengua comuna», «la llengua d’Ausiàs March», «la llengua que es parla en Catalunya, Mallorca i València», «la llengua que es parla des dels Pirineus fins a Elx, i les Illes Balears» i, finalment, també «català».https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4727Teodor LlorenteRenaixença valencianasegle XIXllemosíllengua llemosinacatalàllengua catalanaVíctor BalaguerConstantí Llombart |
collection |
DOAJ |
language |
Catalan |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Rafael Roca Ricart |
spellingShingle |
Rafael Roca Ricart Teodor Llorente i la llengua dels valencians Caplletra: Revista Internacional de Filologia Teodor Llorente Renaixença valenciana segle XIX llemosí llengua llemosina català llengua catalana Víctor Balaguer Constantí Llombart |
author_facet |
Rafael Roca Ricart |
author_sort |
Rafael Roca Ricart |
title |
Teodor Llorente i la llengua dels valencians |
title_short |
Teodor Llorente i la llengua dels valencians |
title_full |
Teodor Llorente i la llengua dels valencians |
title_fullStr |
Teodor Llorente i la llengua dels valencians |
title_full_unstemmed |
Teodor Llorente i la llengua dels valencians |
title_sort |
teodor llorente i la llengua dels valencians |
publisher |
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM) |
series |
Caplletra: Revista Internacional de Filologia |
issn |
0214-8188 2386-7159 |
publishDate |
2014-02-01 |
description |
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica,
i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït per les pressions que li arribaven des de Catalunya, anà substituint progressivament el terme «llemosí» per noms i expressions com ara «valencià», «llengua
valenciana», «la llengua comuna», «la llengua d’Ausiàs March», «la llengua que es parla en Catalunya, Mallorca i València», «la llengua que es parla des dels Pirineus
fins a Elx, i les Illes Balears» i, finalment, també «català». |
topic |
Teodor Llorente Renaixença valenciana segle XIX llemosí llengua llemosina català llengua catalana Víctor Balaguer Constantí Llombart |
url |
https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4727 |
work_keys_str_mv |
AT rafaelrocaricart teodorllorenteilallenguadelsvalencians |
_version_ |
1725620681577594880 |