Teodor Llorente i la llengua dels valencians
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdava...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV); Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM)
2014-02-01
|
Series: | Caplletra: Revista Internacional de Filologia |
Subjects: | |
Online Access: | https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4727 |
Summary: | A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica,
i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït per les pressions que li arribaven des de Catalunya, anà substituint progressivament el terme «llemosí» per noms i expressions com ara «valencià», «llengua
valenciana», «la llengua comuna», «la llengua d’Ausiàs March», «la llengua que es parla en Catalunya, Mallorca i València», «la llengua que es parla des dels Pirineus
fins a Elx, i les Illes Balears» i, finalment, també «català». |
---|---|
ISSN: | 0214-8188 2386-7159 |